La crisi, on estem i la sortida que busquem

En els darrers temps són moltes les veus d’experts econòmics que qüestionen el perquè de la crisi i les solucions que es pregonen per sortir d’ella. S’assenyala que Brussel·les i la Comissió Europea d’Assumptes Econòmics s’equivoquen al imposar receptes d’austeritat, que sols provoquen un patiment innecessari als ciutadans europeus. Per un costat, el Fons Monetari Internacional (FMI) aconsella un canvi en la política fiscal que afavoreixi el creixement; per l’altre costat la Comissió Europea que continua tossudament en dictar receptes que s’han demostrat errònies i que s’estrellen contra la realitat. Així, la Comissió Europea preveu que la zona euro arrastri aquest any una recessió seguida d’un creixement anèmic en el 2014. I Espanya es veu abocada a nou trimestres consecutius de caigudes del PIB, quelcom inèdit des del final de la guerra civil. Les opinions d’experts com Paul De Grauwe, de la London School of Economics, a “La política económica de la Eurozona es un desastre” assenyalen les autoritats comunitàries com responsables de la recessió, per haver atresat a tots els països al mateix temps a polítiques d’austeritat. Altres com Desmond Lachman, de Georgetown, diuen que les dades de creixement confirmen que “l’economia europea es contrau més ràpid del que s’esperava”. Dani Rodrick, d’Havard, creu que la Comissió Europea s’està enganyant amb l’il·lusió de que les reformes estructurals per impulsar l’economia enmig d’una caiguda en picat de l’activitat, que s’ha vist agreujada per les mesures d’activitat que ha forçat. Mentre que les últimes dates confirmen la necessitat d’estratègies de creixement per a reactivar la demanda. Charles Wyplosz, del Graduate Institute de Ginebra, diu que l’austeritat i les polítiques desenvolupades per la Comissió Europea impedeixen acabar amb la depressió. Per això elaboren previsions saben perfectament que aleshores no es compliran. El FMI ha dit que l’austeritat excessiva a la zona euro és una camisa de força contraproduent. Com a resum de tot, i tenint com a referència les mesures adoptades pel president Obama o la Reserva Federal del Estats Units per a lluitar contra la crisi, hi ha que preguntar-se si els governs europeus i el Banc Central Europeu (BCE) estan desenvolupant polítiques al servei dels grans poders financers, que estan en l’origen de la crisi i no paren d’augmentar els seus beneficis amb ella.