Podeu llegir també el meu blog L'alcalde de Sant Andreu de la Barca

divendres, 22 de febrer de 2013

Debatre sobre sanitat pública, una necessitat

En els actuals temps de crisi econòmica s'ha obert un debat molt important en el món de la salut pública, sobre l'evolució de la despesa sanitària pública en l’última dècada (i la seva relació amb el PIB), l'evolució de les plantilles i altres temes sobre els que s'ha anat bastint una determinada política.

Sempre tinc la sensació que sobre aquestes qüestions, abans de fer, caldria debatre i parlar molt, a fons i sense embuts. Les crisis poden ser un bon moment per netejar i millorar. I en aquest sentit, caldria debatre quins elements seria convenient que la crisi s’emportés i els que convindria que deixés.

Aquest és l'objectiu del 1er Fòrum de Sanitat Pública a Sant Andreu de la Barca que celebrarem el proper divendres, dia 1 de març de 2013, d’11:30 a 14:00 hores, al Teatre Núria Espert.

En la primera edició, el Fòrum porta com a títol “Temps de crisi, Temps de Reflexió en Sanitat”.

Per iniciar el debat hem programat la presència de dos importants personalitats de l’àmbit sanitari, uns especialistes sobre la temàtica: Vicente Ortún (degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra)  i Marisol Rodríguez (catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona).

Aquests dos prestigiosos conferenciants donaran la seva visió sobre la situació actual i, tot seguit, s’obrirà un debat obert i enriquidor per part de tots els assistents.

Aquest fòrum, on el més important voldríem que fos la participació i el debat, vol esdevenir un espai de reflexió sobre la situació actual i futura de la sanitat pública en l'actual context de crisi i és una iniciativa de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

Estan convidats a participar des de metges a directors d’hospitals, passant pels responsables dels diferents nivells sanitaris, responsables polítics, però també i alhora, associacions ciutadanes i entitats preocupades per aquests temes, com sindicats, associacions de veïns, d'usuaris, etc.

L'objectiu és crear un espai de trobada i reflexió obert a professionals i als agents que intervenen en l'atenció sanitària del nostre entorn territorial del Baix Llobregat, sobre la situació actual de la salut pública i els plantejaments que hi ha i que es fan en aquest terreny dins de l'actual crisi econòmica.

El Programa del Fòrum és el següent:

1a Part (Vicente Ortún i Marisol Rodriguez)
-Evolució de la despesa sanitària pública en l’última dècada (i la seva relació amb el PIB)
-Evolució de les plantilles
-Variabilitat en la despesa en atenció primària i en hospital”

2a Part (Vicente Ortún i Marisol Rodriguez)
-El que convindria que la crisi s’emportés i el que convindria que deixés
-Un camí desitjable per a l’Atenció Primària
-Professionals sanitaris
-Redefinició de la cartera de prestacions i responsabilitat individual en el finançament (copagament).

3a Part
-Debat Obert entre tots els participants.

Per assistir a aquest Fòrum, que  és gratuït, no cal inscripció prèvia però sí una confirmació d’assistència a: mjrodes@sabarca.cat

dilluns, 18 de febrer de 2013

En defensa dels funcionaris

Fa uns dies hem tingut l’oportunitat d’escoltar les declaracions de Joan Rosell, president de la COE, on manifestava que un dels elements que llasten l’economia del país és l’excés de funcionaris; que seria necessari reduir el seu nombre per a millorar el funcionament de les institucions i de l’economia del país.

Aquestes declaracions resulten simptomàtiques (i crec que no són pas alienes) al fet del coneixement de casos de corrupció (algú ha pagat ingents quantitats de diners) als partits polítics.

Estem davant l’opinió autoritzada de qui representa la cúpula empresarial del país; cúpula que, per cert, podria triar millor a qui els representa, vista la col·lecció de fariseus (sóc suau en el qualificatiu) que últimament apareixen en l’escena pública.

Passem a analitzar les paraules d’aquest “il·lustrat” economista, expressió del liberalisme ultra muntanyenc.

És evident que el seu raonament entra dins de la lògica més clara. Per a molts empresaris, sobren els funcionaris que presten serveis de qualitat als ciutadans.

Si hi ha bons metges, i en nombre suficient, que facin que la sanitat funcioni, els empresaris com ell perden oportunitat de negoci. Si hi ha bons mestres i professors en nombre suficient, que permeten que es doni un ensenyament de qualitat a les classes populars, ells perden oportunitat de negoci. Ciutadans ben formats tindrien més capacitat d’anàlisi i de reivindicar uns serveis públics de qualitat i això no els interessa.

Tampoc és bo que hi hagi funcionaris d’hisenda que controlin les malifetes que fan persones com l’anterior president de la CEOE (Díaz Ferrán) o l’actual vicepresident (Arturo Fernández). Tampoc és bo que hi hagi molts funcionaris de justícia, ja que quan més lenta i dolenta és la justícia, els delictes econòmics podran quedar sense jutjar.

Està clar, doncs, el motiu pel qual a Joan Rosell li sobren funcionaris, que donin un servei als ciutadans, en els diferents àmbits de l’administració, ja que ells perden oportunitat de negoci i no poder estendre les seves pràctiques empresarials a àmbits en que la funció pública actua amb criteris de qualitat i eficiència.

És necessari disminuir el nombre de funcionaris per a aconseguir que els serveis que ells presten es vegin afectats i aparegui evident, amb sol rutilant, llocs on realitzar activitats empresarials, que generin beneficis, basant-se en l’explotació de la malaltia, l’educació, la justícia, etc.; sectors fonamentals de l’Estat de dret que entre tots hem construït, per a tenir via lliure a pràctiques sense escrúpols i corrupteles, a tretes, enganys o artificis entre amics, a l’explotació de treballadors, amb violació dels seus drets laborals.

Sr. Rosell, és vostè una espècie rutilant d’aquest hivernacle que és la cúpula de la CEOE o Foment del Treball, que no deixa de sorprendre’ns, ja que més enllà de sustentar activitats moltes vegades sense cap ètica empresarial, intenta convèncer a la ciutadania de què lo que és bo per a ells és el millor per a tots. I això, desgraciadament, no és veritat i és tan sols un cortina de fum.

dimarts, 5 de febrer de 2013

Sanitat pública: interès públic i provisió privada

Fa uns dies vaig llegir a La Vanguardia un article del professor Guillem Casanovas, on feia una defensa de que l’interès públic es podria servir des de la provisió privada.

Cal tenir present que la provisió privada dels serveis sanitaris té com objectiu el generar beneficis econòmics que es puguin repartit entres els accionistes de l’empresa. Per tal que aquests beneficis existeixin està clar que les activitats de provisió, a part de buscar l’eficiència, buscaran rentabilitat, el que vol dir que aquelles actuacions que son poc rentables deixaran de tenir interès.

Així doncs, entren en contradicció amb l’interès públic, que contempla totes aquelles actuacions destinades a resoldre o pal·liar un problema de salut i que s’han de fer amb equilibri entre el seu cost i la seva efectivitat.

Es cert que hem de considerar la sanitat pública com un contracte entre l’Estat i els ciutadans, que genera obligacions entre les dues parts, dels individus respecte a la comunitat a la pertanyen i d’aquesta envers aquells.

La comunitat té l’obligació de vetllar per la salut dels seus membres, però també els ciutadans tenen l’obligació de cuidar-se a si mateixos, per tal de tenir el dret a beneficiar-se de la solidaritat dels demés, derivada de que tots hagin complert les seves responsabilitats individuals amb la hisenda pública.

Fins aquí el debat es interessant i amb arguments que poden estar a favor del binomi interès públic/provisió pública, com a millor garant dels sistemes públics de salut; o interès públic/provisió privada, com millor garant de l’eficiència del sistema.

Però en el segon cas es deixa de costat el més important que és el fet de que l’interès públic contempla tant amb la provisió de serveis sanitaris, elements com l’informació, la prevenció, la promoció de la salut. Elements que no son rentables per la provisió privada, que sustenta els seus beneficis primordialment en la provisió de serveis per tractar la malaltia i que no considera rentable l’inversió en altres factors que tot i tenir una gran relació amb l’atenció sanitària, el nivell de salut dels ciutadans, erosionen la salut.