La sanitat pública té com objectius preservar la salut dels ciutadans d’un territori o país.
Cada país inverteix uns recursos en el seu sistema sanitari per tal d’aconseguir aquest objectiu.
La relació entre els recursos invertits en el sistema sanitari i els objectius ens marca l’eficiència del sistema sanitari.
Per tal de mesurar el grau de consecusió dels objectius generals de salut (millorar la salut dels ciutadans) utilitzem uns indicadors universals: taxa de mortalitat per 1000.000 habitants, esperança de vida mitjana, anys de vida que es perden per culpa dels sistema sanitari. A vegades s’utilitzen altres indicadors com accés universal al sistema sanitari, mortalitat infantil, etc.
Establertes aquestes premisses inicials hem de fer una anàlisi de la situació que gaudeix el nostre país, segons les dades de organismes internacionals, per tal de ser conscients de la nostra situació relativa i les causes que l’han produïda i no caure de arguments economicistes que tenen per objectiu desmuntar-lo o fer èmfasi en que es car i ineficient.
Si prenem les dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) o l’Organització Mundial de la Salut (OMS) veurem que Espanya està en el lloc 13è en la taxa de mortalitat per 1000.000 del total de 17 països més desenvolupats analitzats. Els Estats Unitat és el primer amb 504,9 i Espanya 397,7 per davant d’Alemanya, 440,6, Regne Unit, 462,7, per posar exemples de països pròxims a nosaltres.
Si mirem la despesa per capita dels 17 països més desenvolupats, Espanya ocupa el looc 14è amb 2.299 €/persona, darrera dels Estats Units amb 6.194 €/p, Alemanya amb 3.264 €/p, França amb 2.990 €/p i Regne Unit amb 2.583 €/p.
D’aquesta dades es deriva que el sistema sanitari espanyol és més eficient, donat que Espanya ocupa també el primers llocs en temps de vida mitjana del seus homes i dones.
Ens han d’ensenyar alemanys i anglesos a administrar el nostre sistema sanitari quan gastem menys que ells i obtenim millors resultats?
L’argument d’ineficient i car que moltes vegades sentim contra el sistema sanitari espanyol es desmunta per si mateix i potser el que han d’analitzar la seva situació son Alemanya i el Regne Unit.
Analitzem a continuació perquè es donen aquests resultats i aquesta situació.
Els resultats dels indicadors abans examinats depenen dels recursos invertits en el sistema sanitari i així veiem que inicialment la salut d’un país depèn dels recursos destinats al sistema sanitari públic, però a partir d’un umbral d’inversió per persona, aquesta millora no continua, ja que la millora depèn de factors externs. Els més importants son la pobresa i la desigualtat.
L’atenció sanitària es un dels determinants de la salut, però la renda (i la seva distribució), l’educació, les decisions individuals (hàbits) i col•lectius (entorns i elements institucionals) influeixen de forma molt important en la salut de les persones.
Això ens ajuda a explicar perquè països que inverteixen menys en el sistema sanitari obtenen millors resultats, donat que desenvolupen polítiques en altres àmbits que ajuden a millorar els resultats globals.
Així podem dir que el risc per la salut no deriva tant sols de la major inversió sanitària, sinó de l’erosió d’altres factors no sanitaris de la salut.
Prolongar l’ajut a la desocupació en un context de crisi és una política de salut per un país.
Cal tenir present totes aquesta consideracions en aquest temps de decisiu en que no cal tant sols retallar la despesa sanitària, sinó que es retalla en altres àmbits que tenen una influència directa sobre al salut com son l’educació, l’atur, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada